Als rectors de les universitats catalanes, i en particular al senyor Giró, els referèndums decididament no els agraden. Ells fan cas de la dita "Els referèndums els carrega el dimoni" i s’estimen més imposar les barbaritats d’una manera sibil·lina, sense "soroll", amb fets consumats. La consigna és "Bolonya o la fi del món" i l’apliquen amb gran desplegament dels media.
El debat es nega en tots els òrgans de representació oficials de la Universitat i la frase de’n Goebbels pren mès que mai el seu protagonisme "una mentida dita mil vegades esdevé una veritat". Caldria recordar als rectors, un per un, que són elegits per defensar els interessos de la Universitat Pública al servei de les classes Populars i no pas de le elits. Convindria recordar-los també que ells vàren gaudir, com a estudiants, de l’ensenyament ofert per la universitat pública que es va consolidar amb l’aportació de molts lliurepensadors il·lustrats i no poden llençar per la borda un patrimoni cultural que comença en l’edat mitjana i es va perfeccionant durant les edats moderna i contemparània per fer-lo arribar a totes les capes de la societat.
La veu dels estudiants, la veu del poble en definitiva, no pot ésser marginada i exclosa de la vida universitària. Prou repressió, prous imposicions, més democràcia en definitiva és el que demanen aquells qui ocupen els edificis universitaris. Ells entenen com ningú l’esperit de la Universitat: participació activa i contrast d’idees per fer avançar la societat.
Només cal ara la unió d’ells i la classe treballadora que pugna per no perdre el fruit de les lluites dels segles XIX i XX amb les terribles reformes laborals que es proposen actualment. Un altre món és possible i aquests dies es prepara la llavor per fer-lo realitat. Tant de bó que la llavor doni fruits.
